Document d'archives : Traité conclu entre Jean de Villemur et les capitaines anglais possesseurs du château de Roquenatou, pour l'évacuation de...

Titre :

Traité conclu entre Jean de Villemur et les capitaines anglais possesseurs du château de Roquenatou, pour l'évacuation de celui-ci, moyennant une rançon de 4.700 florins : "Aysso so las causas covengudas et tractadas per la compra del lhuoc da la Roquanato entre lo noble et puyssan mossenhor Johan de Vialamur, chivalier, senhor de Chieys, compran lo dih lhuoc per tot lo pays d'enviro, lo quals contribua en la dicha compra de assentimen et de cossentimen de Ernoilh Despinelh, castelan de Quebrador, lhuoctenen de mossenhor lo baille de las Montanhas d'Alvernhe per mossenhor le duc de Berry et d'Alvernhe d'una partida et frayre Derrier, capitan del dilh lhuoc da la Roquanato per se et per Sandos lo Canonge de la Rocha, Bernardet de la Roque et per los altres principals et per totas las companhas del dih lhuoc d'altra partida. "Premieyramen que lo dilh lhuoc deu esser vendutz, deslhiuratz et rendutz al senhor sobeyra o al abbat d'Aorlhac, o als senhors de cuy era d'avan per los dessus nompmatz, per la soma de iiijm et vije florins d'aur, o la valor d'altre bon aur, los quals seran pagatz alor per las gens del dih pays en la forma que s'en sec, so es assaber M. florins o la valor en bon aur, des dissapte pro d'avenen en xv jorns. "Item la soma restan sera pagada d'ayssi à la festa de toz sanhs am tals covens que si des aqui en say om pagava alor las dichas somas, que quant hom lor pagaria, ilh dejo lhieurar lo lhuoc. "Item lo dih frayre Derrier e lhaltre son companho devo tener lo dih lhuoc e estar aqui als despes del païs truey que las dichas somas sera satisfah e que y estenio petit de gens, los quals despes so que lor deu hom donar cascun jorn iij saumadas de vi. "Item tenen lodih lhuoc non deuran corre, raubar, pilhar, apreysenar, ardre ni degun altre dampnatge donar per merca ni altramen ni per far anar negun home a vitalha si aio tan solamen vieures moderats. "Item no deuran reculhir dedins lo lhuoc altres gens que desaqui en fora dampnatge lo païs. "Item si negun may avian fah per croyssensa aver de gens de caval o da pe en contenen, los desmandaran e faran que no venhan à lor poder. "Item per rendre lo lhuoc, facha la dita pagua del M. florins, daran bos et sufficiens ostatges, so es assaber ij homes bos et sufficiens, los quals estaran en alcuna viala o castel, truey que las dichas pagas seran complidas. "Item aquilh que so dedins ni altre que siam de fora de lor part ni de lor alhiansas non penran lhuoc ni fortalesa dedins vj legas prop da la viala d'Aorlhac de j an que ilh o puescan tolre. "Item que totz los habitans del baylhatge de las montanhas a qualque part que siam els realmes de Fransa o d'Anglaterra, anan et venen, estan et retornan, seran segurs e lor causas en que sian, e no seran dapnatgat per lo dit capitani ni per lor companhas ni per altres en que ilh poder aian per merqua ni per neguna altra causa, ni degus hom del dih païs non deu dampnatgar en deguna guisa aytan pauc, lor ni lor companhas, sinon que feseso contra las causas contengudas en aquestas presens letras. "Item que el cas que lhi avandih capitanis o alcu de lor companhas farian en alcuna partida en tot o en partida contra las causas dessus dichas que sian teguh de reparar e tornar el prumier estat e esmendar totz costamens e dampnatges et que totz hom sia cresutz de son dampnatge per son sagramen o am j home digne de fe. Et aysso promes lo dih frayre Derrier per se et far far als altres à son poder, et que aquilh que lo contrari farian sian reputats per fe mentitz e puescan esse pres per totas manieyras o que sian trobatz lor o lor causas per complir e tener las causas dessus dichas o per satisfar an aquels que auran près los dampnatges. "Item que las causas dessus dichas foron promesas per lodih frayre Derrier per se e per los altres dessus nompmatz coma es dih e per lo dih mossenhor Johan de Vialamur per se sus en lor fi en presensa dels nobles senhors mossenhor Bertran Tornamira, mossenhor Aaron de Cayrac, Mossenhor Johan Escaffre, Mossenhor Aymeric de Bonaval, cavaliers, Raymon de Felhola, Èchier de Mommou et gaure d'altres. "Item las causas dessus dichas foron fachas lo xxiij jorn d'aost l'an M. CCC. Lxij e sageladas del sagel del dih mossenhor Johan : e els dih frayre Derrier en absensa de son sagel a sagelat am lo sagel de Bertran Cura, en testemoni e fermetat de las causas dessus dichas. "E lo dih Sandos e lo Canonges da la Roqua an lausadors, a proadas e cofermadas las causas dessus dichas e en testimoni d'aysso an fah sagelar am lo dih sagel de Bertran Cura en absensa de lo lor. " (23 août 1362). Promesse réciproque de Pierre de Castelnau et de Guillaume Jolni, Jean Chanut, Simon Ponhet, Jean de Crozetz, Jacques de Servières et Durand de Bessol, consuls d'Aurillac, de ne se causer aucun dommage, mais au contraire de s'aider mutuellement (29 octobre 1363). Quittances de Ramonet de Sort, capitaine anglais de Roquanatou, des sommes montant à 105 francs d'or à lui payées par les consuls d'Aurillac, afin qu'il ne soit causé aucun dommage à cette ville et à ses habitants. Ces quittances sont remises à Aurillac, par devant Guillaume de Boissières, notaire, Pierre de Solier, Guillaume Julien, recteur et prêtre de l'église d'Arpajon, Hugues Fescal, recteur de Thiézac, etc., témoins, à Philippe Javein, Bernard de Cruèghe et Jacques de Servières, consuls d'Aurillac, par Guassion de Sauret, Pierre Arnaut de Gos, Guassiarnaut de Bassanat, Arnaut Lo Basco, Périnot Vailet dit Lo Guacho, Lo Lubat de Lesparre, et Lo Bort de Sanh Paul, hommes d'armes de la garnison de Roquenatou. "Sapien totz que jo, Ramonet de Sort, cappitani d'une rote de gens d'armes per lo rey d'Angleterre mossenhor, reconnais haver agut dels cossols d'Aorlhac trente franx d'aur, les quaus an balhat Arnatou lo Basco, et so per cause del pati, del quartier présent restans à paguar de maior soma, des quaus trente frans, jo me teng à content e quitte lo dits cossols et ville d'Aorlhac et per mays de fermetat ey sagerat le présent lettre ab man propri sagel... " (22 janvier - 24 mars 1389).

Cote :

E DEP 1500/123

Inventaire d'archives :

Archives communales d'Aurillac

Description physique :

Liasse. - 3 pièces, parchemin.

Observations :

Commentaire
Ancienne cote : EE 2

Archives départementales du Cantal

Liens